Jump to content

Ramon d'Ortafà

From Wikipedia, the free encyclopedia
(Redirected from Ramon d’Ortafà)
Ramon d'Ortafà
NationalityKingdom of Naples
Years active15th century
TitleViceroy of Albania, Sclavonia and Greece
Captain General of Albania

Ramon d'Ortafà was a 15th-century Spanish Catalan noble, originally of Perpignan.

In 1452, King Alfonso V of the Kingdom of Naples appointed Ramon d'Ortafà as Viceroy of Albania, Sclavonia and Greece and Captain General of Albania.[1][2][3] The Catalans were tasked with minting 1,500 ducats in the town of Krujë, following direct orders from King Alfonso V of Aragon. These coins featured the king's effigy on the obverse and the cross of Saint George on the reverse, as per the monarch's express instructions.[4][5][6] d’Ortafà's task was to ensure the safety of Krujë, to capture as much territory as possible from Muslim "infidels" and to protect Catholicism among local population because it was endangered by the Islamisation of the population of Albania.

To accomplish his task, d’Ortafà appointed Pere Escuder as castellan of Krujë castle instead of Skanderbeg.[7] He organized reconstruction of the fortifications of Krujë castle, which was in poor condition, and also fortified some other positions suitable for organization of the resistance against the Ottoman advances, including Cape Rodoni.[8] Alphonso V sent wheat, wine and a contingent of soldiers to support d’Ortafà.

To ensure loyalty of the local population of Krujë, d’Ortafà promised them not only to protect their city from the Ottoman incursions but also to expand its borders by capturing nearby Muslim populated territories. d’Ortafà gave a brocade to Skanderbeg.[9]

References

[edit]
  1. ^ Soler Molina, Abel (April 10, 2018). L'Europa cavalleresca i la ficció literària La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa. Volum III. Publicacions de la Universitat de València. p. 259. ISBN 978-8-4913-4260-1. ...Els homes d'armes del rei d'Aragó eren presents a la zona de Kruje des del 1449, sota comandament de Bernat Vaquer. El 7 de juny del 1451 se signà un tractat de cooperació i protectorat per part del sobirà de Nàpols. Aquest envià noves tropes, al carrec de Ramon d'Ortafa, designat virrei d'Albánia, Esclavónia i Grècia...
  2. ^ de la Penya i Farell, Narcís Feliu (1709). Anales De Cataluña Y Epilogo De Los Progressos Y Famosos Hechos De La Nación Catalana, De Los Santos, Reliquias, Conventos Y Singulares Grandezas, Y De Los Más Señalalos Varones ..., Desde La Primera Población De España Hasta El Presente Año 1709, 2. J. Llopos. p. 493. ISBN 978-0-2746-8832-6. ...Navarra Efte año à 9 de Adril fe publi caron las Pazes de la Republica de Venecia y del Conde Esforcia y ratificólas el Rey à 12 de Mayo con ciertas condiciones y eligiò Virrey y Capitán General de Albania à Ramon de Ortafà de los mas dief tros Capitanes de la Nacion Catala na paffo à aquella Provincia con buen numero de fu Nacion y algu nos Italianos en la Armada Catalana para defender las Plaças y Caftillos de aquel Estado diò buenas affiften cias à Efcanderbey y à los Capita nes Albanefes por fus fervicios y quedó aquella Provincia por muchos años bien defendida por el valor de Efcanderbey de Ramon de Ortafà y de la Nacion Catalana...
  3. ^ Nicolau d'Olwer, Lluís (1926). L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Editorial Barcino. p. 243. ISBN 978-8-4209-6562-8. ...1452 Ramon d Ortafà virrei a Albània...
  4. ^ Soler Molina, Abel (April 10, 2018). L'Europa cavalleresca i la ficció literària La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa. Volum III. Publicacions de la Universitat de València. p. 259. ISBN 978-8-4913-4260-1. ...El català venia amb ordres d'encunyar a Kruje 1.500 ducats que per l'anvers portaven l'efigie del rei Alfons i pel revers, la creu de sant Jordi, segons el manament exprés del monarca (1452)...
  5. ^ Nicolau d'Olwer, Lluís (1926). L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Editorial Barcino. p. 243. ISBN 978-8-4209-6562-8. ...1454 Ramon d Ortafà virrei per Grècia Albània i Esclavònia auto ritzat de batre moneda a Croia...
  6. ^ Nicolau d'Olwer, Lluís (1926). L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Editorial Barcino. p. 185. ISBN 978-8-4209-6562-8. ...A mitjans de 1454 Ramon d Ortafà amb el títol de virrei a Grècia Albània i Esclavònia és autoritzat de batre mo neda d argent a Croia...
  7. ^ Nicolau d'Olwer, Lluís (1926). L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Editorial Barcino. p. 185. ISBN 978-8-4209-6562-8. ...Així la política albanesa d Anfós és netament establer ta Per reblar la Ramon d Ortafà amb el títol de virrei és tramès a Croia per l abril de 1452 El castell resta encomenat a Pere Escuder...
  8. ^ Amato, Stefano (December 15, 2023). L'ultima candela di Krujë. Neri Pozza. ISBN 978-8-8545-2818-5. ...Mentre Skanderbeg si trovava a Berat, il viceré aveva ordinato al suo sottoposto di seguire i lavori per la fortificazione delle mura e del castello di Kruje, affinché la rocca diventasse inespugnabile, e garantisse la massima sicurezza ai cittadini...
  9. ^ Marinescu, Constantin (1994). La politique orientale d'Alfonse V d'Aragón, roi de Naples (1416-1458) (in French). Institut d'Estudis Catalans. p. 182. ISBN 978-84-7283-276-3.